i van dos

Hui l'hem posat nom a la nostra escola. Li pregunten sovint a Marçal, de cinc anys i a Alguer, de dos, que a quina escola van...
Portem dies refent la bauma que hi ha en la baixada al riu de casa nostra. Vivim a un refugi de fusta al Ripollès. Aquest, en principi, serà el nostre últim any, estem en perill d'extinció. La vida autogestionada no interessa més enllà d'omplir boques de promeses futures, en com podria ser este món, si visquèrem d'una altra manera.
La bauma sempre ens havia engatussat. I la baixada al riu és sempre una aventura deliciosa.
No sabia què fer amb l'escolarització dels meus fills.
Sóc mestra, estudiant de mestra de fet, perquè encara no he aconseguit acabar la carrera. Vaig estar una quants anys al Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres del Sud del País Valencià, fins que vaig vindre a Catalunya a col·laborar amb Migjorn, casa de naiexements. Una guàrdia, el dia de cap d'any del 2004-2005 vaig arribar al Ripollès a una festa i m'hi vaig quedar. Visc des d'aleshores en un refugi de fusta canadenc, que a mi em siginifca una barraca valenciana del nord, que el meu company va construir amb material "reciclat" l'any 1998.